viernes, 30 de marzo de 2012

Setmana del 26 al 30 de març

En aquesta sessió hem parlat del primer pas per aconseguir una conducta autodeterminada:Coneixer-se a un mateix.
Ens hem centrat en el concepte d´autoestima i cada participant ha fet un reflexió sobre quina autoestima creu que té el seu fill o germà.Ha estat molt interessant veure com els familiars han reflexionat sobre el paper tant important que tenen en la configuració de l´autoestima.
La gran majoria pensen que els seus familiars tenen una autoestima positiva.Tot i així, els que creuen que  la tenen negativa  és perquè comenten que són conscients de les seves limitacions i discapacitat i això els fustra i els decepciona.Hem comentat de què es necessari parlar de les seva discpacitat, totes les persones tenim fortaleses i debilitats.
                                         
També hem parlat sobre els valors i les metes personals que es proposen les persones amb discapacitat.Hem discutit sobre el paper tant important que desenvolupa la família en la creació de valors ja siguin familiras, personals o socioculturals, valors que determinaran en gran mesura la fixació de les metes personals dels seus fills o germans.
Els familiars han explicat quines petites metes tenen els seus fills o germans i com els ajuden a assolir-les.
La veritat es que estic molt contenta amb la formació ja que molts dels familiars em comenten que están posant en pràctica moltes de les coses que estem dient al llarg de les diferents sessions(escoltar-los,respectar-los, involucrar-los en la vida familiar, …) i en especial em sento molt satisfeta  quan estic començant a veure  mares que en les primeres sessions no hi creien molt en la possibilitat de canvi per millorar la vida dels seus fills amb discapacitats i,ara,escolten amb atenció les experiències d´altres mares que expliquen com ajuden als seus fills a prendre decisions, com respecten les seves preferències o com i quan li van començar a parlar de la seva discapacitat.

sábado, 24 de marzo de 2012

Setmana 19 al 23 de març

En aquestes sessions ens hem centrat en el paper que tenen els familiars en l´autodeterminació de les persones amb discapacitat.
També hem parlat dels components que ha de tenir una conducta autodeterminada com ara:fer eleccions, prendre decisions,resoldre problemes,tenir creences positives de que és efectiu,autoconeixement i habilitats d´autodefensa.
Una vegada els participants han obtingut informació rellevant sobre què és l´autodeterminació i sobre quin paper té la família en el seu desenvolupament,cada participant ha explicat al grup fins a quin punt ha contribuït a potenciar una conducta autodeterminada en el seu familiar.
En aquesta sessió de la formació començo a veure una clara diferència entre el grup de germans i el grup de pares i pares.Els germans es mostren més receptius a la possibilitat de canvi per millorar la vida dels seus germans i el grup de pares i mares mostren una actitud més pasiva davant la possibilitat de canvi,estan cansats i un tant apàtics perquè contemplen una mínima possibilitat de millorar la vida dels seus fills/es amb discpacitat, aspecte que seguiré treballant al llarg de la formació.

Setmana 12 al 16 de març

En aquestes sessions he començat a introduir el concepte d´autodeterminació en els dos grups:pares i germans i hem parlat de les principals preocupacions que tenen en relació al seu germà/fill/a.
Prèviament a l´explicació més teòrica del concepte, per grups,hem fet una pluja d´idees sobre el concepte i ha estat molt interessant.Els familiars han arribat a l´essència de la paraula que en definitiva és que l´autodeterminació implica prendre decisions des d´un mateix.
Després de parlar i visionar un power point sobre aquest tema,hem debatut sobre la  importància d´una conducta autodeterminada en les persones amb discapacitat i he demanat que fèssin una reflexió sobre el nivell d´autodeterminació que tenen els seus familiars amb discapacitat.La gran majoria s´ha adonat de que podríen fer moltes coses més de les que fan per ajudar-los a ser més autodeterminats, aspecte que els hi ha fet veure que tenen una actitud excessiva de sobreprotecció.Molts d´ells estan segurs que els seus familiars amb discapacitat podríen fer més coses de les que fan (vestir-se sols, dutxar-se,pentinar-se,...)
Pel que fa a les preocupacions, han sortit aspectes com:tenir descendència amb discapacitat, l´enfermetat dels seus germans o fills i la falta dels cuidadors primaris.
Aquesta sessió ha anat molt bé, els familiars es mostren molt participatius i amb moltes ganes de millorar la situació dels seus familiars amb discapacitat.

jueves, 22 de marzo de 2012

Fase II :Treball amb famílies(pares i germans)

Setmana del 5 a 9 de març
Avui ha estat la primera sessió de contacte amb les famílies.La veritat és que he de confessar que estava una mica nerviosa per ser el primer dia.
Pel que fa al grup de germans han assisitit un total de 10 germans d´edats compreses entre els 40 i 52 anys i pel que fa als pares 14, d´edats entre els 50 i 70.
La primera sessió ha consistit presentar-me i explicar la finalitat del curs.Una vegada feta aquesta presentació, vaig intentar “trencar el gel” demanant que cada participant es presentés i expliqués una mica la seva història en relació amb el seu germà/fill discapacitat.(com la viscut, quin paper té actuament en la vida del seu germà o fill, preocupacions,…)
Aquesta primera activitat va ser molt positiva i interessant perquè va permetre que cada familiar expliqués obertament la seva expèriencia,aspecte que em va servir per detectar quines són les principals preocupacions i pors dels familiars.
Finalment, vaig passar un qüestionari per obtenir més informació en relació al seu familiar discapacitat(edat, grau de discapacitat, patologies associades, tipus de servei del que forma part al centre ocupacional, nivell d´autonomia,...).
La veritat és que per ser la 1ª sessió estic molt contenta ja que he vist un alt grau de participació i bona predisposició de tots els familiars per millorar la vida dels seus germans o fills amb discapacitat.
Esperem que sigui així al llarg de totes les sessions!!!

Fase I: Presa de contacte amb el centre

Mes de Febrer
Al llarg del mes de febrer he iniciat el meu pràcticum.Aquesta primera fase ha estat destinada a conèixer el meu centre de pràctiques i el seu personal.
El centre en el que faré les practiques és un centre ocupacional (ANIDI) situat a la població de Dos Hermanas (Sevilla). ANIDI és una organització Social, sense ànim de lucre, que defensa els Drets de les Persones amb Discapacitat, imparteix serveis i és un agent de canvi social.L´objectiu bàsic d´aquesta associació és millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel.lectual i la de les seves famílies procurant que assoleixin les mateixes condicions d´igualtat d´oportunitats que la resta de ciutadans.
Els serveis que es presten són:
  • Unitat de estància diurna amb Terapia Ocupacional
  • Residència d´Adults
  • Unitat d´Estància diurna,
  • Informació, valoració i orientació  psicológica i social,
  • Voluntariat,
  • Suport i Respir Familiar
  • Serveis complementaris de transport i menjador,
  • Club esportiu
  • Servei de suport a les famílies.(El meu pràcticum s´ubicarà en aquest servei.)

El centre atén a 100 persones amb discapacitat intel.lectual, d´aquestes persones 80 usuaris formen part de l´estància diurna amb terapia ocupacional  i 20 pertànyen a la unitat d´estància diurna(són persones amb una afectació més greu i no disposen de molta autonomía). Les famílies a les que dirigiré la formació són tant pares com als germans dels usuaris del centre que pertànyen a la unitat d´estància diurna amb terapia ocupacional.
Les sessions d´aquesta fase han consistit en  tenir mantenir reunions periòdiques amb la meva tutora del centre i la treballadora social per tal de conèixer l´espai físic del centre, el seu personal i els seus usuaris per després organitzar-nos i preparar conjuntament les diferents sessions que desenvoluparé amb les famílies.
Tant Laura(la tutora) com Cristina(la treballadora social) m´han acollit molt bé i m´han facilitat material sobre autodeterminació i deficients intel.lectuals  i sobre les preocupacions bàsiques de les famílies, aspecte que m´ha ajudat a organitzar-me el contingut de les diferents sessions.
 Som-hi!!




martes, 20 de marzo de 2012

Descripció del meu projecte de pràctques

El meu pràcticum II el desenvoluparé en un centre ocupacional per a la integració de les persones amb discapacital intel.lectual i estarà destinat a impartir una formació en autodeterminació a les famílies de les persones amb discapacitat.La formació s´impartirà a dos grups:pares i germans de discapacitat intel.lectuals.
Sabem que les famílies hi juguen un paper important en el suport individual de l´autodeterminació, no només animant a la persona amb discapacitat a que adopti decisions, sinò també tenint-la en compte en la presa de decisions conjuntes que afecten a tota la família.
Per tant,el context particular de la intervenció es concreta en un grup de 15 persones, d´una banda pares i d´altra germans.
L´edat dels pares als quals anirà dirigida la formació oscil.la entre els 50- 65 anys i pel que fa als germans les seves edats  oscil.larà entre els 25-35 anys.El grup de familiars són pares o germans dels usuaris que formen part de l´estància diurna amb terapia ocupacional.Aquests es caracteritzen per tenir cert grau d´autonomia, assiteixen al centre pel matí i  realitzen  activitats com ara:taller de paper reciclat, elaboració de sabons, treballs de peçes industrials i flors de papers.També realitzen activitats esportives(piscina,futbol,…).

Els objectius generals que em plantejo són:

  • Conèixer i analitzar la realitat del centre ocupacional
  • Sensibilitzar a les famílies(pares i germans) sobre el concepte d´ autodeterminació i els elements que la integren.
  • Avaluar el procés de treball i plantejar la seva continuïtat.