Després d´arribar a recta final de les meves pràctiques , és el moment de fer una mirada enrera i extreure les principals conclusions.
Primerament,vull dir que aquesta formació ha suposat tot un repte tant personal com professional per diferents motius; un d´ells ha estat que mai havia tingut l´oportunitat de treballar amb persones adultes i en segon lloc perque també era la 1ª vegada que feia un tipus de formació en aquest contingut de l´autodeterminació.
Aquesta formació ha esdevingut un espai en el que les relacions interpersonals familiars-dinamitzadora (jo mateixa) han estat molt estretes i fluïdes, donant lloc a un clima de confiança i d´apropament als familiars ,aspecte que m´ha facilitat enormement la meva tasca com a guia del procés d´ensenyança-aprenentatge , doncs cal tenir molt en compte, que un dels punts forts que havia d´aconseguir des del primer contacte amb els familiars era captar la seva atenció ja al tractar-se de persones adultes és molt més difícil mantenir-los motivats i es tractava d´oferir una formació pràctica i de la que ells poguèssin treure alguna cosa.
Afortunadament aquest aspecte l´he aconseguit ja que els familiars han assistit sistemàticament a les diferents sessions amb moltes ganes d´aprendre i de compartir les seves pors o preocupacions amb la resta del grup.La formació no només ha servit per sensibilitzar a les famílies sobre el seu paper en l´autodeterminació sinò també ha servit com a teràpia grupal de persones que tenen en comú moltes coses, entre elles la de tenir un familiar amb discapacitat.
Ha estat molt gratificant veure-hi com els familiars han trobat la formació molt interessant i necessària per millorar la vida dels seus fills /germans amb discapacitat i la d´ells també.
D´altra banda,com a dificultat bàsica amb la que m´he trobat ha estat la de fer entendre a algunes mares de la importància del seu paper en l´autodeterminació dels seus fills amb discapacitat, doncs algunes d´elles al principi s´han mostrat un tant reàcies a poder treballar tots els components propis de l´autodeterminació:fer eleccions, proposar-se metes, deixar-los decidir,....perquè focalitzaven tota l´atenció dels seus fills única i exclusivament en la discapacitat i els hi ha costat molt veure-hi als seus fills des d´una altra dimensió que no sigui la de la discapacitat.
Per últim, voldria afegir que aquesta intervenció psicopedagògica ha estat molt profitosa perquè m´ha permés veure tots els passos que ha de seguir el psicopedagòg davant de qualsevol demanda o problema objecte d´assessorament:
ü Conèixer i analitzar la demanda.
ü Prendre els primers acords conjuntament amb altres professionals.
ü Aclarir i reformular conjuntament el problema i els objectius que s´han de aconseguir.
ü Elaborar un pla d´actuació.
ü Participar en el pla acordat.
ü Col.laborar en el desenvolupament de la feina.
ü Avaluar el procés
ü Plantejar la continuïtat del procés.
Us passo algunes fotografies de la cloenda de la formació:
